Albert Gusi
Àlbum dels Arbres Estratègics de Catalunya
L’àlbum d’Arbres Estratègics de Catalunya és una edició de cromos de col·leccionista que mostra les vuit espècies d’arbres més comuns en el paisatge geopolític de Catalunya. L’àlbum il·lustra exemplars de l’ecosistema català, fent especial atenció a arbres autòctons i també a arbres d’espècies invasores, que a llarg termini són una amenaça a la biodiversitat del país.
Pots descarregar els cromos a la seva web
: :
Albert Gusi és un artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del concepte de paisatge. A través d’intervencions artístiques efímeres –documentades gràficament- en indrets escollits acuradament, l’autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre el territori.
: :
Procés de treball
L’Albert Gusi (Castellbisbal, 1970) és un artista que treballa realitzant accions damunt del paisatge i les documenta a partir de la fotografia i/o vídeo. Posa el seu focus d’atenció en el territori, amb un estil irònic, poètic i juganer.
L’hi hem preguntat sobre el procés de treball que ha seguit a l’hora de fer la intervenció:
“Em motiven les persones i em motiven els projectes, i en el cas del Quadern, aquestes dues variables s’entrellaçaven per formar-ne una de sola. La qualitat de la proposta i la qualitat dels qui estàveu al darrere foren un indici que la proposta no era baldera. Totes les zones-zero són un camp a llaurar que es plantegen per fer fèrtil qualsevol projecte, són l’inici dels inicis que permeten treballar abocant-hi tot allò que tens, mai allò que et sobra. El repte, tal i com se’m suggerí, no tenia ni motlles ni prejudicis, només un límits: un monocrom, uns centímetres i unes dates. Calia doncs, dins del possible, saltar-nos aquests límits i aconseguir un projecte que anés més enllà del format restringit al to monocrom i als centímetres del quadern central i que alhora s’escapés de la pervivència de la temporalitat de la pròpia revista.
La proposta de crear un Àlbum d’Arbres Estratègics de Catalunya s’enllaça en la dinàmica dels meus treballs, on paisatge i humor, ironia fins i tot, formen part del moll de l’ós dels meus projectes. L’àlbum em permet traspassar els límits del paper, proposant al lector de la revista de completar l’obra (l’àlbum) implicant-se en retallar i enganxar els cromos. Cal per tant, una acció decidida del lector per completar la peça, en definitiva, és necessària una complicitat entre lector, obra i revista. El fet que cada usuari s’imprimeixi els cromos i els enganxi a l’àlbum també permet posar-hi color i textura a la revista. I la singularitat que una part de la proposta (els cromos) estiguin en un web, suposa trencar les costures de la revista per donar una altra permeabilitat al projecte.
El projecte s’inscriu en el corpus de projectes propis i a partir de la data de publicació apareixerà com un més.
Cal remarcar, que aquest procés que ha acabat amb la concreció de l’obra no ha estat senzill ni curt. Per a mi, el repte era inèdit. I com molts dels meus projectes, ha estat necessària la col·laboració d’altris, que m’han assessorat en el trànsit de l’obra. A tots, als d’un inici que em criden, i als del final, que potser em xiulen… a tots,… moltes gràcies”.