Abismos
Mar Arza
Edició dissimil de la novel·la Abismos, un títol que correspon a la traducció castellana de
l’original Tàntal, de Miquel Llor. L’escriptor català (1894-1966) —més conegut per la seva
novel·la Laura a la ciutat dels sants— relata en aquest llibre la tortuosa vacil·lació del
protagonista, en el qual el sentiment d’incomprensió i d’aïllament prevalen fins al punt
de portar-lo més enllà del llindar de la cordura, posant en evidència una disfunció entre
la percepció del món que l’envolta i els esforços per amarrar un estat mental a la deriva.
Un abisme entre incomprensions incrementa una incomprensió que no deixa de fer
augmentar l’abisme. Davant d’aquest allunyament, una veu ferma, constant, va sargint
de paraules la distància. Davant les posicions més enfrontades formula una pacient
permuta de fils que pretenen restituir la unió del diàleg. Sembla que aquesta veu
composa un manual de política pràctica, una política entesa com un art: l’art de dialogar
i arribar a acords, fins i tot en aquelles posicions més antagonistes que recauen en el
precipici de la inintel·ligibilitat.
Si l’escriptura és un codi d’acords en l’enllaç de les paraules, si és la continuïtat dels
significats estructurats en construccions lingüístiques teixint la complexitat de les idees,
hem de considerar la pluralitat des d’altres àmbits. L’escriptura plural del present és la
suma diversa de posicions que s’enfronten i es complementen. Aquesta s’adequa més als
espais en blanc de mediació, als buits entre paraules que conformen l’escolta, a aquells
espais no vistos ni considerats a priori; advertits però, només quan es fa evident la seva
manca. L’advertència és doncs no desatendre aquests espais en les seves distàncies
oportunes, ja que manlleva les consideracions que fan possible el diàleg entre iguals. La
diferència en les idees i en les paraules que les expressen, demana un espai que es pot
considerar com a fèrtil i propici, desvetllador de l’encontre i preservador del respecte.
Ens demana, en definitiva, la atenció i la vigilància de la distància activa entre les ribes de
la discordança, per fer de la confiança en l’intercanvi lliure, un espai sempre disposat a
fer costura de paraules.
Un projecte de Mar Arza.
