Xavi Ristol
—Queda’t i no siguis enze. —Quédate y no hablemos más de ello –le dijo, y eran palabras definitivas.–
El text com a imatge
Quan una obra literària surt a la llum, sovint pot provocar la insatisfacció de l’autor. Un canvi d’actitud vers l’òptica inicial en la seva concepció o, senzillament, la voluntat de tornar-la a entomar poden ser suficients motius perquè l’escriptor consideri que la seva feina s’ha de revisar o replantejar de nou. El treball de Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902) és fruit d’aquesta filosofia, per a ell les novel•les i escrits eren sovint susceptibles de canvis i de reconstrucció, com si els llibres no estiguessin mai prou enllestits. Tant és així, que molts els va reescriure de dalt a baix, diversos cops i, amb la nova forma que prenien, tornava a publicar-los de nou. Les recents versions que apareixient eren l’evidència de la mutació de l’escriptura i de com el pas del temps construeix i modifica el pensament. D’aquesta manera es configurava una personalitat que responia a una lluita inconformista, gens autocomplaent, d’entendre i viure la literatura. Tanmateix, aquesta exigència també emanava d’un caràcter impulsiu, tal i com el propi autor confessava en un conversa amb Josep Palau i Fabre: “D’una embranzida faig, en unes setmanes, la meitat d’una obra que no acabo fins al final de dos anys” *, cosa que fa pensar que l’obra sorgia, no d’una metodologia concreta, sinó d’una necessitat vital, purificadora, catàrquica. Per això, en la seva biblioteca personal, és freqüent trobar llibres atapeïts de correccions. Esmenes que lluiten contra la permanència del signe imprès, i que apel•len a la contingència del text per intentar polir una mirada i oferir-ne una de nova. Xavier Ristol (Sabadell, 1978) situa a Sebastià Joan Arbó en el centre de la proposta, donant visibilitat a les revisions, les empremtes i les estratègies del seu complex procés creatiu. Per fer-ho, reprodueix unes pàgines plenes d’anotacions de la novel•la “La hora negra (Notas de un estudiante que murió loco)”. Com a resultat, la mateixa imatge del text, és a dir, la seva fotografia en configura el sentit, més enllà del significat de les paraules. D’aquesta manera aconsegueix establir una poètica de desplaçaments entre el lloc que ocupa l’artista i el que ocupa l’escriptor. Tanmateix, l’acció no es defineix per la lògica de les maniobres apropiacionistes, sinó mitjançant un gest de reconeixement a l’altre. Xavier Ristol es reserva un discret segon pla, ocultant la seva presència, i tendint, en certa manera, a la desaparició. Amb aquesta operació permet que la imatge i el text se situïn al mateix nivell de lectura, i també que la materialització de la primera proporcioni indicis i senyals del rigor, gairebé obsessiu, d’un escriptor inconformista.
Joaquim Cantalozella
*Entrevista datada a l’any 1936 entre Sebastià Juan Arbó i Josep Palau i Fabre: “Sebastià Juan Arbó té la paraula”, inclosa dins: Palau i Fabre, J. (2005). Obra literària completa II. Assaigs, articles i memòries. Barcelona: Galàxia Gutenberg.
: :
Nota: Aquest llibre a estat publicat diverses vegades sota títols diferents i modificacions substancials del text.
- Notes d’un estudiant que va morir boig. 1933, Col•lecció Balaguer.
- Hores en blanc, notes d’un estudiant que va morir boig.1935, Quaderns Literari.
- La hora negra. Notas de un estudiante que murió loco. Autotraducció de Sebastià Juan Arbó, 1955, Sudamericana.
- L’hora negra. 1961, Selecta.
- La hora negra. Notas de un estudiante que murió loco. 1961, Editorial Planeta.
- Hores en blanc, notes d’un estudiant que va morir boig. Reproducció de la segona versió a càrrec de Sergi Beser, 1966, dins l’Obra Catalana Completa I. Les novel•les de l’Ebre, Edicions 62.
- Hores en blanc, 1983, Laia. Quarta i definitiva versió.
- Hores en blanc. reproducció de la quarta edició, dins l’Obra Catalana Completa II, 1993, Columna, editada per Emili Rosales.
- Hores en blanc, notes d’un estudiant que va morir boig. Reproducció de la versió de Sergi Beser, 1991, Edicions 62.
: :
Xavi Ristol Orriols (Sabadell 1978) és Llicenciat en Belles Arts i DEA, per l’Universitat de Barcelona. Actualment viu i treballa a Sabadell. Exposicions recents inclouen Sólo Vídeo.Espacio Trapezio (Madrid) 15 piezas en 3 actos (Teatre Centre Cívic Sant Andreu, Barcelona) Biennal d’Art Ciutat de Valls Premi Guach Coranty 2011,Museu de valls(Tarragona) La Qüestió del Paradigma. Genealogies de l’emergència en l’art contemporani a Catalunya. Centre d’Art la Panera (Lleida) o Geòrgia & Altres Qüestions. La Capella, Barcelona. Ha estat premiat en diverses convocatòries i ha rebut beques de producció com la Beca a la creació artística Guasch Coranty 2009. Fundació Guasch Coranty (Barcelona) Beca de producción CoNCA. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya (Barcelona) o Bcn Producció ‘09 – Espai Cub. Institut de Cultura de Barcelona (Barcelona).
